El passat divendres 12 d’abril va tenir lloc la Jornada sobre “Informació no financera i Compliance: valors afegits”, coorganitzada per l’Associació Catalana de Compliance (COMPCAT) i el Col•legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC).

La inauguració i l’obertura de l’acte va estar presidida per l’Antoni Gómez, President del CCJCC, pel Rafael Sánchez, President de COMPCAT, i per l’Àngel Pes, President de la Red Española del Pacto Mundial, els quals van obrir la jornada incidint en l’estreta vinculació que sempre ha existit entre el Compliance, l’Auditoria i la Sostenibilitat, si bé, arrel de la recent Llei 11/2018, de 28 de desembre, sobre Informació no financera i diversitat, aquesta vinculació s’ha reforçat, conformant una sinergia indiscutible per establir eficaços models de prevenció i detecció de les infraccions econòmiques que podrien donar-se en el si d’una organització.

Context del reporting de la informació no financera i estàndards internacionals

Entrant ja en matèria, el primer panel de l’acte va venir de la mà de la Mari Luz Castilla, Senior & Board Advisor a PwC i Secretaria General Tècnica del Grupo Español de Crecimiento Verde, l’Eugenia Bailach, Sòcia d’AUREN i, finalment, el Jacob Jordà, Vicepresident de COMPCAT i soci-director de GNL COMPLIANCE / RUSSELL BEDFORD, els quals, moderats pel Rafael Sánchez, van analitzar el context del reporting de la informació no financera i els seus estàndards internacionals.

Recentment, les tendències ESG (Environmental, Social and Governance: “factors medio-ambientals, socials i de govern corporatiu”) estan tenint força repercussió en les organitzacions, i que, juntament amb el creixement de l’activisme inversor i les pressions europees, influeixen en la consciència de les empreses respecte del Medi Ambient, els temes socials (diversitat, igualtat, inclusió), el Governance (transparència i bon govern corporatiu), etc., aspectes que, un cop analitzats en el si d’una organització, han de ser reportats a l’Alta Direcció.

Ara bé, el legislador ha delimitat l’àmbit d’aplicació de la Llei 11/2018 en aquelles entitats que reuneixin els requisits que a continuació s’exposen, obligant-les a incloure l’informe d’informació no financera en la formulació dels seus Comptes Anuals:

(i) que comptin amb 500 treballadors (tant a l’empresa individual com al Grup consolidat),
(ii) que es tracti d’una entitat d’interès públic, i
(iii) que compleixi amb dues de les següents tres condicions:

(1) que el seu Actiu superi els 20 milions d’euros,
(2) que la seva Xifra de Negoci superi els 40 milions d’euros, o
(3) que el nombre de treballadors superi els 250.

Donats aquests requisits és important destacar que l’Informe d’informació no financera haurà d’estar verificat per un tercer independent, es tracti d’una empresa individual o d’un Grup consolidat.

Finalment, i en relació als Estàndards Internacionals, si bé es va facilitar a l’auditori l’extens ventall existent, els ponents de la Jornada van estar d’acord en que, habitualment, l’estàndard internacional més utilitzat per presentar l’informe d’informació no financera ha estat el GRI (Global Reporting Initiative: “Iniciativa de Reporting Global”), per ser l’estàndard que més indicadors ofereix similars a les exigències de la nova Llei, i a través de la qual pretén assolir l’objectiu de què totes les organitzacions s’autogestionin de forma sostenible i transparent.

Continguts de la Llei 11/2018 objecte de reporting a l’Alta Direcció

Després de la pausa, el següent panel, moderat pel Joan Fontrodona, de l’IESE, va tractar més concretament sobre els continguts objecte de reporting, participant com a ponents la Patricia Reverter, Directora de Sostenibilitat de KPMG, la Rosa Puigvert, Directora Departament Tècnic del CCJCC i el Joan Claret, de BNFIX PICH.

La Llei 11/2018 ens delimita el contingut d’allò que hem de reportar a l’Alta Direcció, i aquest mínim de l’Estat d’informació no financera (EINF) compren l’evolució, els resultats i la situació de les organitzacions. Per tant, i de forma exemplificativa, part d’aquesta informació podria venir donada per qüestions relacionades amb el personal (remuneracions mitjanes, formació dels empleats, salut i seguretat, igualtat, accessibilitat, organització del treball, polítiques de desconnexió laboral, etc.); relatives als Drets Humans; al Medi Ambient, a la Corrupció i suborns; a la Societat (subcontractes i proveïdors, transparència social), etc.

Del que es tracta és que, finalment, l’Estat d’Informació no financera es configuri com a control intern de les organitzacions, i amb el temps, acabi convertir-se en una figura necessària i obligatòria.

Una vegada elaborat i presentat l’estat d’informació no financera haurà de ser verificat per un prestador independent de serveis de verificació, procediment que, segons es va recomanar, pot desglossar-se en els següents passos: (i) identificació de l’estat d’informació no financera en l’informe de gestió; (ii) acceptació dels treballs; (iii) elaboració d’una carta d’encàrrec; (iv) execució del treball (planificació, avaluació de la materialitat i enteniment del control intern, naturalesa de les evidències, fets posteriors si tenen impacte en l’informe, etc.); (v) ús d’informes o treballs d’experts; i (vi) emissió d’informe de verificació en un termini de 60 dies.

L’informe de verificació, similar al que succeeix amb els informes d’auditoria actuals, pot concloure amb un resultat favorable, amb salvetats, desfavorable o denegada, segons el contingut de l’informe.

Tanmateix, fent un símil amb l’actual EINF, es va parlar dels Informes Integrats, ja que aquests també creen valor a l’organització, sent la seva base el model de negoci de cadascuna de les empreses. El IIRC (International Integrated Reporting Council: “Marc Internacional de Reporting Integrat”) és l’estàndard internacional dels informes integrats.

Aquests informes, igual que succeeix amb l’EINF, aporten valor a l’organització perquè ofereixen als tercers el seu enfoc estratègic i d’orientació futura, la connectivitat de la seva informació, la relació amb els grups d’interès (stakeholders), la seva fiabilitat i integritat, etc., qüestiones que, per no ser d’obligat compliment a Espanya, només estan contemplades a les grans empreses (com per exemple les que pertanyen a l’IBEX).

Debat sobre el valor de la informació no financera

Finalment, i com a últim panel de l’acte, Antoni Gómez, President del CCJCC, va presentar i moderar el debat sobre el valor de la informació no financera, en el que van participar l’Àngel Hermosilla, com a representant de PIMEC, el Joan Cavallé, Director General de Caixa d’enginyers, i el Javier Viaño, soci consultor d’Add Work Systems i vocal de COMPCAT.

D’entre molts dels temes que van sortir a col•lació, va rebre especial atenció el paper de la PIME arrel la novetat legislativa, sent una labor molt important la pedagogia i divulgació en aquest sentit perquè voluntàriament confeccionin els informes d’informació no financera.

Un altre dels temes que van sortir a la llum van ser el Compliance i el Sector Públic, que tot i que les entitats públiques no estan obligades a comptar amb Sistemes de Gestió de Compliance, els stakeholders poden jugar un paper molt important de cara a la necessitat de l’entitat d’elaborar informes d’informació no financera i diversitat, si bé també els inversors, els sindicats, etc., poden requerir a l’organització que disposi d’aquest informe.

Finalment, també va transcendir la importància de què els partits polítics incorporin informes de sostenibilitat, treballant tots els aspectes que el conformen.

En definitiva, i arrel de tot el que es va exposar a la Jornada, podem concloure que aquelles organitzacions que disposin d’eficients Polítiques de Compliance, els resultarà molt més fàcil complir amb el mandant legal imposat per la recent Llei 11/2018, doncs part del contingut que requereix la nova normativa, està íntimament relacionat amb el contingut de qualsevol Sistema de Gestió de Compliance.

No ens queda sinó agrair al Col•legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, per haver ofert a COMPCAT la possibilitat de coorganitzar la Jornada, i a tots els moderadors, ponents i assistents de l’acte, per obrir i participar en interessantíssims debats que, sens dubte, posen de manifest la importància d’aquesta novetat legislativa.